XXIV
Quan la llum pujada des del fons del mar
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença
just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta
terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la
claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta
terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen
als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la
pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he
mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en
la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat
aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg
esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot
l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de
cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels
cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta
terra,
he mirat aquesta terra.
Llibre de Sinera. (1963)
Salvador Espriu (1913-1985)
Raimon (1949) canta Espriu
***