Lentament comença el cant.
...en l´horitzó que dibuixen ocells i veles,
cara al mar sempre vibrant
que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer.
Miquel Martí i Pol
No l'he buscat, no sé d'on ve, no sé on vol anar però la brisa l'agafa acaronant-me'l a la pell, la lluna plena manteja per mí un camí que va més enllà de la Mediterrànea; els passos en l'arena blanca m'emprenyen a solcar i la meua mirada no pot apartar-se'n de l'horitzó blau.
Lentament m'envolta, no val lluita possible.
Sé que aquestos febles acords van a perfilar, a poc a poc, els contorns d'un mapa encara en blanc.
Lentament, sense que jo el cride pas. Lentament s'obri camí entre la meua quietut, els meus ulls, els meus desitjos, els meus somnis.
Un cant que dibuixa al meu horitzó ocells i veles i amb ritme incessant m'empuixa.
I lentament comença el cant.
Somric.
***
