He mirat aquesta terra

XXIV

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.  

Llibre de Sinera.  (1963)  

Salvador Espriu (1913-1985)

 

 

 

Raimon (1949) canta Espriu
 

 

***

Nocturno

 

 

 

Nocturno op 9, nº 1

 

Chopin

 

 

***

 

 

o mar nos olhos (ojos oceánicos)

 

Há mulheres que trazem o mar nos olhos

Não pela cor

Mas pela vastidão da alma

E trazem a poesia nos dedos e nos sorrisos

Ficam para além do tempo

Como se a maré nunca as levasse

Da praia onde foram felizes

Há mulheres que trazem o mar nos olhos

pela grandeza da imensidão da alma

pelo infinito modo como abarcam as coisas e os Homens...

Há mulheres que são maré em noites de tardes

e calma

 

*

Hay mujeres que llevan el mar en los ojos
No por el color
sino por la inmensidad del alma
Y llevan una poesia en sus dedos y en sus sonrisas
Están más allá del tiempo
Como si la marea nunca  se las llevase
de la playa donde fueron felices.

Hay mujeres que llevan el mar en los ojos
por la grandeza de la inmensidad del alma
por el modo con que abarcan las cosas y los hombres...
Hay mujeres que son marea en tardes y noches tranquilas.

**

 

Sophia de Mello Breyner Andersen

 

 

***