Mostrando entradas con la etiqueta Música. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Música. Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de abril de 2013

Wandering star




 
 
 I was born under a wandrin' star
I was born under a wandrin' star
Wheels are made for rolling, mules are made to pack
I've never seen a sight that didn't look better looking back
I was born under a wandrin' star

Mud can make you prisoner and the plains can bake you dry
Snow can burn your eyes, but only people make you cry
Home is made for coming from, for dreams of going to
Which with any luck will never come true
I was born under a wandrin' star
I was born under a wandrin' star

Do I know where hell is, hell is in hello
Heaven is goodbye forever, its time for me to go
I was born under a wandrin' star
A wandrin' wandrin' star 
 

When I get to heaven, tie me to a tree
For I'll begin to roam and soon you'll know where I will be
I was born under a wandrin' star
A wandrin' wandrin' star


**
La leyenda de la ciudad sin nombre
 
 
***
 
 

jueves, 4 de abril de 2013

‘The Lass of Aughrim’

 
 

 
 
                 ‘The Lass of Aughrim’
 
If you be the lass of Aughrim
As I am taking you mean to be
Tell me the first token
That passed between you and me.
 
*
 
‘La chica de Aughrim’
 
Si eres la chica de Aughrim
como tú dices ser,
dime cuál fue la primera prenda
que se cruzó entre tú y yo.
 
**
 
Canción popular irlandesa que aparece en el relato "Los muertos" de James Joyce, dentro de su libro "Dublineses"
Adaptación cinematográfica:  John Huston
 
 
 
***
 
 
 

martes, 19 de marzo de 2013

Core'ngrato



 
 
 
 
***




 

jueves, 28 de febrero de 2013

He mirat aquesta terra

XXIV

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
  

Llibre de Sinera.  (1963)  

Salvador Espriu (1913-1985)

 
 
 
Raimon (1949) canta Espriu
 
 
***

martes, 26 de febrero de 2013

Nocturno

 

 
 
 
 
 
***
 
 

miércoles, 30 de enero de 2013

Aurtxo polita seaskan dago

 
 


 
Aurtxo polita seaskan dago
Zapitzuritan txit bero.
Amonak dio
¡Ene! Potxolo
¡Aren! Egin ba, lo, lo.
Txakur aundia etorriko da,
Zuk ez badezu egiten lo!
Orregatik ba
¡Ene! Potxolo
Egin aguro lo, lo.
 
 
*
 

*
 
Niño bonito en la cuna
muy calentito, entre sábanas blancas
    La abuela dice:
   ¡Ay, niño bonito!
   tranquilo duerme,

   duerme, duerme.
   El perro grande vendrá
         si tu no te duermes
      Por eso, ¡niño hermoso!
    pronto duerme,
      duérmete, duérmete.
 
**
 
Gabriel Olaizola


***

Llegará en otoño cuando caen las hojas y se recogen los frutos. Un niño, ¡Un niño nuevo!


***




 

lunes, 31 de diciembre de 2012

 
 
 


 
Despidiendo el año 
 
Piano Trio No. 1. Andante con moto.
 
Yehudi Menuhin violín,
 Maurice Gendron, violonchelo,
Hepzibah Menuhin, piano.
 
 
 
***
 
 
 

lunes, 24 de diciembre de 2012

"Oratorio de Noël"





 
Tollite hostias,
et adorate Dominum
in atrio sancto eius.
Laetentur coeli,
et exultet terra
a facie Domini,
quoniam venit.
Alleluja.
 
 
 
 
***
 
 
 

martes, 20 de noviembre de 2012

Añoranzas

 
Cuando se trata de añoranzas:
 
 
 
Di Provenza il mar, il suol
chi dal cor ti cancello?
Al natio fulgente sol
qual destino ti furò?
Oh, rammenta pur nel duol
ch’ivi gioia a te brillò;
E che pace colà sol
su te splendere ancor può.
Dio mi guidò!
Ah! il tuo vecchio genitor
tu non sai quanto soffrì
Te lontano,
di squallor il suo tetto si coprì
Ma se alfin ti trovo ancor,
se in me speme non fallì,
Se la voce dell’onor
in te appien non ammuti,
Dio m’esaudì!
 
 
Germont's aria. La Traviata.
Giuseppe Verdi


***
 
 

sábado, 17 de noviembre de 2012

Un día de noviembre


Siguen su curso los días de otoño. En las calles grises tan solo una lluvia persistente que el frío de noviembre acomoda en su regazo. ¡Qué apropiada esta música pulsada para estos días!
 
 


Leo Brouwer
 
 
***
 
 
 

martes, 13 de noviembre de 2012

Prelude






Hermoso sonido que fricciona
 
 
***
 
 
 


sábado, 10 de noviembre de 2012

L'heure exquise

 
 
 

 
La lune blanche
Luit dans les bois;
De chaque branche
Part une voix
Sous la ramée...

Ô bien-aimée.

L'étang reflète,
Profond miroir,
La silhouette
Du saule noir
Où le vent pleure..

Rêvons, c'est l'heure.

Un vaste et tendre
Apaisement
Semble descendre
Du firmament
Que l'astre irise...

C'est l'heure exquise.
 
**
 
 
Música: Reinaldo Hahn (1874-1947)
Letra: Paul Verlaine (1844-1896)
Intérprete: Susan Graham
Óleos: Darío de Regollos y Valdés (1857-1913)
 
 

***






miércoles, 7 de noviembre de 2012

Tarde de lluvia

 

 
 
Para una tarde de lluvia otoñal.
 
 
***
 
 


domingo, 29 de enero de 2012

Una alcarraza en tu casa





"Del cabello más sutil" 




***



jueves, 26 de enero de 2012

Adagio. Beethoven

miércoles, 25 de enero de 2012

Du bist die Ruh. Schubert


"Ven ...y cierra tras de ti las puertas..."



Du bist die Ruh / You are repose/Tú eres calma
Der Friede mild /Gentle peace/agradable paz
Die Sehnsucht du /You are the yearning/eres mi anhelo
Und wass sie stillt /and what stills it/y lo que lo sostiene.


Ich weihe dir / Full of joy and pain/ Lléname de pena y gozo
Voil Lust und Schmerz / I consecrate to you/yo me consagro a ti
Zur Wohnung hier / To be your dwelling here/sean tu morada
Mein Aug und Herz / My eyes and heart/ mis ojos y mi corazón


Kehr ein bei mir /Come into me/ entra en mí
Und schliebe du /and quietly close/y cierra en silencio
Still hinter dir / the gate/la puerta
Die Pforte zu / behind you/tras de ti.


Treib andern Schmerz / Drive all other pain/Aparta los dolores
Aud sieser Brust! / from this breast /de mi pecho
Voll sei dies Herz /Let this heart be full/permite a este corazón
Von deiner Lust / of your joy/llenarse de tu alegría.


Dies Augenzelt / The temple of my eyes/ El templo de mis ojos
Von deinem Glanz / is illuminated/ está iluminado
Allein erhellt / By your radiance alone/por tu resplandor
Oh full es glanz! / Oh fill it wholly!/Oh, llénalo hasta rebosar!


Schubert


***


martes, 24 de enero de 2012

"Litanei Auf Das Fest Allerseelen", Schubert


" ...Y esos que nunca sonrieron al sol..."





Ruh’n in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebensatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüberschieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Die sich hier Gespielen suchten,
öfter weinten, nimmer fluchten,
wenn vor ihrer treuen Hand
keiner jeden Druck verstand:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Liebevoller Mädchen Seelen,
Deren Tränen nicht zu zählen,
Die ein falscher Freund verließ,
Und die blinde Welt verstieß
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Und der Jüngling, dem, verborgen,
Seine Braut am frühen Morgen,
Weil ihn Lieb’ ins Grab gelegt,
Aus sein Grab die Kerze trägt:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Alle Geister, die, voll Klarheit,
Wurden Märtyrer der Wahrheit,
Kämpften für das Heiligtum,
Suchten nicht der Marter Ruhm:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Und die nie der Sonne lachten,
Unterm Mond auf Domen wachten,
Gott, in reinen Himmelslicht,
Einst zu sehn von Angesicht:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Und die gern im Rosengarten
Bei dem Freudenbecher harrten,
Aber dann, zur bösen Zeit,
Schmeckten seine Bitterkeit:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Auch die keinen Frieden kannten,
Aber Mut und Stärke sandten
Über leichenvolles Feld
In die halbentschlaf’ne Welt:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!

Ruh’n in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebensatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüberschieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!

**

Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!

Les que aquí companyonia cercaren,
les que sovint ploraren i mai renegaren,
quan el prémer de llur mà lleial
per ningú fou entès:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

Ànimes de donzelles plenes d'amor,
de qui les llàgrimes no es poden comptar,
per un amant infidel abandonades,
i que aquest món orb ha repudiat:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

I el fadrí, al qui d'amagat,
la seva promesa, de bon matí
- perquè el seu Amor jau en el sepulcre-
una espelma a la seva tomba porta:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

Tots els esperits que, plens de lucidesa,
màrtirs de la veritat esdevingueren,
per la santedat lluitaren
i la glòria no cercaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

I aquells que al sol mai somrigueren,
i, sota la lluna, les espines vetllaren,
per, en la més pura llum celestial,
poder veure Déu cara a cara:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

I els que, de grat, en jardins de roses,
el calze de les delícies esperaren
i que llavors, en terrible moment,
la seva amargor tastaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

També els que mai la pau conegueren,
però que força i coratge enviaren
per damunt camps plens de cadàvers
envers el món mig adormit:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!

Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!


***

Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!

Those who only sought for comradeship here,
more often wept but never fled
when no one was there to press
their faithful hand with an understanding look:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

Maiden souls, full of love,
whose tears cannot be counted,
whom a false friend has abandoned,
and the blind world has disowned;
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

And the youth, to whom secretly
in early morning, his bride goes,
(for Love lies in the grave)
to carry away the extinguished taper:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

All the souls, who, full of clarity,
became martyrs to Truth,
struggling for sacred faith
but seeking not the martyr's crown:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

And those who never smiled at the sun,
keeping watch on the thorns beneath the moon,
to see God in the pure heavenly light
and look him just once in the face:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

And those happy ones in the rose garden
tarrying with their joyous cups,
but then, in one horrible moment,
tasting the bitter dregs at last:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

And those who knew no peace
but still had courage and strength to give
on fields strewn with corpses
in a world half asleep:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!

Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!


****



***



lunes, 23 de enero de 2012

An Die Musik. Schubert


"Oh arte...en cuántas horas sombrías..."




Du holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,
Hast du mein Herz zu warmer Lieb' entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt!

Oft hat ein Seufzer, deiner Harf' entflossen,
Ein süßer, heiliger Akkord von dir
Den Himmel beßrer Zeiten mir erschlossen,
Du holde Kunst, ich danke dir dafür!

**

La música

¡Oh, arte benévolo, en cuántas horas sombrías,
cuando me atenaza el círculo feroz de la vida,
has inflamado mi corazón con un cálido amor,
me has conducido hacia un mundo mejor!

Con frecuencia se ha escapado un suspiro de tu arpa,
un dulce y sagrado acorde tuyo
me ha abierto el cielo de tiempos mejores.
¡Oh, arte benévolo, te doy las gracias por ello!




***

domingo, 22 de enero de 2012

"Ständchen", Schubert.


"Quedo te imploran mis canciones..."




Leise flehen meine Lieder
Durch die Nacht zu dir;
in den stillen Hain hernieder,
Liebchen, komm zu mir!

Flüsternd schlanke Wipfel rauschen
in des Mondes licht,
des Verräters feindlich Lauschen
Fürchte, Holde, nicht.

Hörst die Nachtigallen schlagen?
Ach! sie flehen dich,
mit der Töne süssen Klagen
flehen sie für mich.

Sie verstehn des Busens Sehnen,
kennen Liebesschmerz,
Rühren mit den Silbertönen
jedes weiche Herz.

Lass auch dir die Brust bewegen,
Liebchen, höre mich,
Bebend harr ich dir entgegen!
Komm, beglücke mich!

**

Serenata

Quedo te imploran mis canciones
a través de la noche.
¡Abajo, en la tranquila arboleda,
amada, ven allí a mi lado!

Murmurantes, esbeltas copas susurran
a la luz de la luna;
del traidor el acecho hostil
no temas, tú, amada.

¿Oyes gorjear a los ruiseñores?
¡Ay! Ellos te imploran.
Con el sonido de dulces quejas
imploran por mí.

Comprenden el anhelo del pecho,
conocen el dolor del amor,
conmueven con los argentinos sonidos
a todo tierno corazón.

Deja también conmoverse tu pecho,
amada, escúchame;
¡Trémulo aguardo el encuentro!
¡Ven, hazme feliz!



***




sábado, 21 de enero de 2012

"Verdes são os campos"

  




Verdes são os campos,
De cor de limão:
Assim são os olhos
Do meu coração.

Campo, que te estendes
Com verdura bela;
Ovelhas, que nela
Vosso pasto tendes,
De ervas vos mantendes
Que traz o Verão,
E eu das lembranças
Do meu coração.


Gados que pasceis
Com contentamento,
Vosso mantimento
Não no entendereis;
Isso que comeis
Não são ervas, não:
São graças dos olhos
Do meu coração.


**

Música: Jose Afonso sobre un poema de Luís de Camões


***