Du bist die Ruh / You are repose/Tú eres calma Der Friede mild /Gentle peace/agradable paz Die Sehnsucht du /You are the yearning/eres mi anhelo Und wass sie stillt /and what stills it/y lo que lo sostiene. Ich weihe dir / Full of joy and pain/ Lléname de pena y gozo Voil Lust und Schmerz / I consecrate to you/yo me consagro a ti Zur Wohnung hier / To be your dwelling here/sean tu morada Mein Aug und Herz / My eyes and heart/ mis ojos y mi corazón Kehr ein bei mir /Come into me/ entra en mí Und schliebe du /and quietly close/y cierra en silencio Still hinter dir / the gate/la puerta Die Pforte zu / behind you/tras de ti. Treib andern Schmerz / Drive all other pain/Aparta los dolores Aud sieser Brust! / from this breast /de mi pecho Voll sei dies Herz /Let this heart be full/permite a este corazón Von deiner Lust / of your joy/llenarse de tu alegría. Dies Augenzelt / The temple of my eyes/ El templo de mis ojos Von deinem Glanz / is illuminated/ está iluminado Allein erhellt / By your radiance alone/por tu resplandor Oh full es glanz! / Oh fill it wholly!/Oh, llénalo hasta rebosar!
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
Les que aquí companyonia cercaren,
les que sovint ploraren i mai renegaren,
quan el prémer de llur mà lleial
per ningú fou entès:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Ànimes de donzelles plenes d'amor,
de qui les llàgrimes no es poden comptar,
per un amant infidel abandonades,
i que aquest món orb ha repudiat:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I el fadrí, al qui d'amagat,
la seva promesa, de bon matí
- perquè el seu Amor jau en el sepulcre-
una espelma a la seva tomba porta:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Tots els esperits que, plens de lucidesa,
màrtirs de la veritat esdevingueren,
per la santedat lluitaren
i la glòria no cercaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I aquells que al sol mai somrigueren,
i, sota la lluna, les espines vetllaren,
per, en la més pura llum celestial,
poder veure Déu cara a cara:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I els que, de grat, en jardins de roses,
el calze de les delícies esperaren
i que llavors, en terrible moment,
la seva amargor tastaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
També els que mai la pau conegueren,
però que força i coratge enviaren
per damunt camps plens de cadàvers
envers el món mig adormit:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
***
Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!
Those who only sought for comradeship here,
more often wept but never fled
when no one was there to press
their faithful hand with an understanding look:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
Maiden souls, full of love,
whose tears cannot be counted,
whom a false friend has abandoned,
and the blind world has disowned;
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And the youth, to whom secretly
in early morning, his bride goes,
(for Love lies in the grave)
to carry away the extinguished taper:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
All the souls, who, full of clarity,
became martyrs to Truth,
struggling for sacred faith
but seeking not the martyr's crown:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those who never smiled at the sun,
keeping watch on the thorns beneath the moon,
to see God in the pure heavenly light
and look him just once in the face:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those happy ones in the rose garden
tarrying with their joyous cups,
but then, in one horrible moment,
tasting the bitter dregs at last:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those who knew no peace
but still had courage and strength to give
on fields strewn with corpses
in a world half asleep:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!
Du holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,
Hast du mein Herz zu warmer Lieb' entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt!
Oft hat ein Seufzer, deiner Harf' entflossen,
Ein süßer, heiliger Akkord von dir
Den Himmel beßrer Zeiten mir erschlossen,
Du holde Kunst, ich danke dir dafür!
**
La música
¡Oh, arte benévolo, en cuántas horas sombrías,
cuando me atenaza el círculo feroz de la vida,
has inflamado mi corazón con un cálido amor,
me has conducido hacia un mundo mejor!
Con frecuencia se ha escapado un suspiro de tu arpa,
un dulce y sagrado acorde tuyo
me ha abierto el cielo de tiempos mejores.
¡Oh, arte benévolo, te doy las gracias por ello!
Nun der Tag mich müd gemacht, Ahora que el día se ha fatigado, soll mein sehnliches Verlangen que mi nostálgico deseo freundlich die gestirnte Nachtsea sea acogido por la noche estrellada wie ein müdes Kind empfangen. como un niño cansado.
Hände, lasst von allem Tun, Manos, abandonad toda acción Stirn vergiss du alles Denken, mente, olvida todo pensamiento. alle meine Sinne nun Ahora todos mis sentidos wollen sich in Schlummer senken. quieren caer en el sueño.
Und die Seele unbewacht Y el alma sin más guardián will in freien Flügen schweben, quiere volar, liberadas sus alas um im Zauberkreis der Nachten en el círculo mágico de la noche, tief und tausendfach zu leben. para vivir profundamente mil veces.
Sólo la mirada me conecta al mundo. El resto de mi cuerpo, mis palabras y mis silencios los guardo ahora dentro. Recostada a tu lado, velo tu sueño dulce, de juventud plena. Complacida, miro tus pantalones de flores y tu cascada de pelo.
In dämmrigen Grüften En el fondo de las peñas crepusculares träumte ich lang he soñado largamente von deinen Bäumen und blauen Lüften, con tus árboles y aire azul, von deinem Duft und Vogelsang. con tus aromas y con tus cantos de pájaros.
Nun liegst du erschlossen Ahora te has desplegado in Gleiss und Zier en esplendores y aderezos, von Licht übergossen desbordando de luz, wie ein Wunder vor mir. como un milagro ante mí.
Du kennest mich wieder, Tú me reconoces, du lockest mich zart, tú me atraes tiernamente, es zittert durch all meine Glieder un escalofrío cruza todos mis miembros, deine selige Gegenwart!. tu bienaventurada presencia.
Judith Cabauddice en su libro: "... cada tarde, a las cinco, “el hombre del crepúsculo”, como le llamará ella misma, penetra como ráfaga de viento en el suntuoso Hotel Baur en el Lago de Zurich y sube de cuatro en cuatro los escalones hasta la suite que ocupa la familia Wesendonck en espera de que se emprenda la construcción de su propia villa. Se instala en el salón, al piano, y toca para la maravillada joven los compases compuestos en su casa esa misma mañana"
Mathilde Wesendonck, escribió este hermoso texto, "Der Engel" (El Ángel), describiendo la aparición de Wagner en su vida:
In der Kindheit frühen Tagen
Hört ich oft von Engeln sagen,
Die des Himmels hehre Wonne
Tauschen mit der Erdensonne,
Daß, wo bang ein Herz in Sorgen
Schmachtet vor der Welt verborgen,
Daß, wo still es will verbluten,
Und vergehn in Tränenfluten,
Daß, wo brünstig sein Gebet
Einzig um Erlösung fleht,
Da der Engel niederschwebt,
Und es sanft gen Himmel hebt.
Ja, es stieg auch mir ein Engel nieder,
Und auf leuchtendem Gefieder
Führt er, ferne jedem Schmerz,
Meinen Geist nun himmelwärts.
***
En los primerísimos días de mi infancia
a menudo oía unos ángeles que decían,
que abandonarían la maravillosa felicidad del Cielo
a cambio del sol de la tierra.
De igual modo cuando un corazón desesperado
esconde al mundo su sufrimiento,
cuando silenciosamente empieza a sangrar
y se deshace en mares de lágrimas, cuando ardientemente comienza a rezar para quedar liberado de su desgracia entonces, su ángel desciende junto a él y dulcemente le transporta hasta el Cielo.
Junto a mi también ha descendido un ángel, y sobre sus centelleantes alas transporta, alejándola de toda pena, mi alma hacia el recinto celestial.
Wagner compuso las Wesendonck Lieder (1858) basadas en cinco poemas de Mathilde: "Der Engel" (El ángel), "Stehe Still" (Detente), "Im Treibhaus" (en el invernadero), "Schmerzen" (penas) y "Träume" (sueños)