" ...Y esos que nunca sonrieron al sol..."
Ruh’n in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebensatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüberschieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Die sich hier Gespielen suchten,
öfter weinten, nimmer fluchten,
wenn vor ihrer treuen Hand
keiner jeden Druck verstand:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Liebevoller Mädchen Seelen,
Deren Tränen nicht zu zählen,
Die ein falscher Freund verließ,
Und die blinde Welt verstieß
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Und der Jüngling, dem, verborgen,
Seine Braut am frühen Morgen,
Weil ihn Lieb’ ins Grab gelegt,
Aus sein Grab die Kerze trägt:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Alle Geister, die, voll Klarheit,
Wurden Märtyrer der Wahrheit,
Kämpften für das Heiligtum,
Suchten nicht der Marter Ruhm:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Und die nie der Sonne lachten,
Unterm Mond auf Domen wachten,
Gott, in reinen Himmelslicht,
Einst zu sehn von Angesicht:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Und die gern im Rosengarten
Bei dem Freudenbecher harrten,
Aber dann, zur bösen Zeit,
Schmeckten seine Bitterkeit:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Auch die keinen Frieden kannten,
Aber Mut und Stärke sandten
Über leichenvolles Feld
In die halbentschlaf’ne Welt:
Alle die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Ruh’n in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebensatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüberschieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!
**
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
Les que aquí companyonia cercaren,
les que sovint ploraren i mai renegaren,
quan el prémer de llur mà lleial
per ningú fou entès:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Ànimes de donzelles plenes d'amor,
de qui les llàgrimes no es poden comptar,
per un amant infidel abandonades,
i que aquest món orb ha repudiat:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I el fadrí, al qui d'amagat,
la seva promesa, de bon matí
- perquè el seu Amor jau en el sepulcre-
una espelma a la seva tomba porta:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Tots els esperits que, plens de lucidesa,
màrtirs de la veritat esdevingueren,
per la santedat lluitaren
i la glòria no cercaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I aquells que al sol mai somrigueren,
i, sota la lluna, les espines vetllaren,
per, en la més pura llum celestial,
poder veure Déu cara a cara:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I els que, de grat, en jardins de roses,
el calze de les delícies esperaren
i que llavors, en terrible moment,
la seva amargor tastaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
També els que mai la pau conegueren,
però que força i coratge enviaren
per damunt camps plens de cadàvers
envers el món mig adormit:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
Les que aquí companyonia cercaren,
les que sovint ploraren i mai renegaren,
quan el prémer de llur mà lleial
per ningú fou entès:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Ànimes de donzelles plenes d'amor,
de qui les llàgrimes no es poden comptar,
per un amant infidel abandonades,
i que aquest món orb ha repudiat:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I el fadrí, al qui d'amagat,
la seva promesa, de bon matí
- perquè el seu Amor jau en el sepulcre-
una espelma a la seva tomba porta:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Tots els esperits que, plens de lucidesa,
màrtirs de la veritat esdevingueren,
per la santedat lluitaren
i la glòria no cercaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I aquells que al sol mai somrigueren,
i, sota la lluna, les espines vetllaren,
per, en la més pura llum celestial,
poder veure Déu cara a cara:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I els que, de grat, en jardins de roses,
el calze de les delícies esperaren
i que llavors, en terrible moment,
la seva amargor tastaren:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
També els que mai la pau conegueren,
però que força i coratge enviaren
per damunt camps plens de cadàvers
envers el món mig adormit:
Tots els que d'aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
***
Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!
Those who only sought for comradeship here,
more often wept but never fled
when no one was there to press
their faithful hand with an understanding look:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
Maiden souls, full of love,
whose tears cannot be counted,
whom a false friend has abandoned,
and the blind world has disowned;
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And the youth, to whom secretly
in early morning, his bride goes,
(for Love lies in the grave)
to carry away the extinguished taper:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
All the souls, who, full of clarity,
became martyrs to Truth,
struggling for sacred faith
but seeking not the martyr's crown:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those who never smiled at the sun,
keeping watch on the thorns beneath the moon,
to see God in the pure heavenly light
and look him just once in the face:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those happy ones in the rose garden
tarrying with their joyous cups,
but then, in one horrible moment,
tasting the bitter dregs at last:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those who knew no peace
but still had courage and strength to give
on fields strewn with corpses
in a world half asleep:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!
Those who only sought for comradeship here,
more often wept but never fled
when no one was there to press
their faithful hand with an understanding look:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
Maiden souls, full of love,
whose tears cannot be counted,
whom a false friend has abandoned,
and the blind world has disowned;
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And the youth, to whom secretly
in early morning, his bride goes,
(for Love lies in the grave)
to carry away the extinguished taper:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
All the souls, who, full of clarity,
became martyrs to Truth,
struggling for sacred faith
but seeking not the martyr's crown:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those who never smiled at the sun,
keeping watch on the thorns beneath the moon,
to see God in the pure heavenly light
and look him just once in the face:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those happy ones in the rose garden
tarrying with their joyous cups,
but then, in one horrible moment,
tasting the bitter dregs at last:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
And those who knew no peace
but still had courage and strength to give
on fields strewn with corpses
in a world half asleep:
all who have parted from here,
all souls rest in peace!
Rest in peace, all souls
who have had done with anxious torment,
who have had done with sweet dreams
who, sated with life and hardly born,
have departed from this world:
all souls rest in peace!
****
***
