martes, 23 de septiembre de 2008

Malta



 
¡Corsario de Malta!...de las noches de Malta durante las que uno se baña al claro de luna con un fondo de arena fina como polvo dorado…Mañanas en Malta en las que se pasea, embriagados de luz, sobre el acantilado ocre que cae a pico sobre el mar azul, de tardes de Malta dedicadas al amor y noches de Malta dedicadas al juego. ¡Ah, qué hermosa ciudad la que había descrito Saint-Priest!......la visión de fascinantes imágenes de una isla encantada de clima africano…El puerto de La Valette era el gran bazar exótico cercano a Francia y el que llegaba de allí llevaba sobre sí un atrayente perfume oriental…
" La buganvilla " Fanny Deschamps


Al leer estos párrafos mi pensamiento vuelve unos meses atrás ...



4 de mayo: “Nice to meet you, Malta"

Me siento privilegiada subida al avión de vuelta. De nuevo vuelvo a casa enriquecida. Esta vez de una isla de color vainilla.
Así la he bautizado: "La isla vainilla".

No te seduce al llegar. Asombrada miras a derecha e izquierda…¿Aquí no pintan nunca? ¿No hay otro tipo de casas que las amarillo desvaídas producto de la caliza?...mas un eco de tiempos antiguos te susurra , allá al fondo que, Malta te agradará, te atrapará y no te decepcionará.

Esta isla es pequeña, sureña e inclinada al continente negro; pobre, árida, envuelta de suaves colinas y azotada por todos los vientos del Mediterráneo. Vetusta y caduca como sus hermanas mayores, Lisboa o Estambul, la insignificante Malta encierra tras sus piedras y ciudades caliza, la dignidad y la riqueza de guardar en su seno sabiduría, costumbres, y vida de multitud de pueblos que han recalado desde tiempos inmemoriales en sus costas: fenicios, griegos, romanos, cartagineses, turcos, persas, españoles, ingleses…

Su mezcolanza la hace todavía única y yo recibo a través de sus vientos, sus costas, sus cultivos, su sol, su mar y sus gentes, sus ciudades y su historia un suave hechizo embriagante y halagador.





¿Qué ofrece Malta al viajero?

Gentes, piedras e historia, mucha historia…poblados megalíticos, palacios del XVI y XVII, residencias de órdenes religiosas y militares, más de 300 iglesias, 25 km de murallas, fortificaciones, pasadizos, catacumbas…Todo concentrado en una isla de 35x 15, con el puerto más hondo del Mediterráneo (100 m de profundidad) y con suaves montañas que apenas alcanzan los 200 m sobre el nivel del mar.

¿En qué momento me he emocionado? Ante la decapitación de Juan el Bautista. De los últimos cuadros de Caravaggio que muere a los 39 años…¡cuánto podría haber pintado este genio rebelde, díscolo y pendenciero!

¿En qué momento he vuelto a mis 16 años? Cuando imprevisiblemente, Álvaro se sienta a mi lado en el autobús. Ha transcurrido de un episodio al otro, tan sólo un instante de 32 años.


" Tu adusta faz no necesita de afeites para engalanarse. Tu belleza reside en la madurez y en la espléndida vida con la que te han cubierto las gentes que te han transitado. Ando por ti, amada y amando"





 

Malta, maig '08




***





Ítaca




"La que se ve a la lejos" Homero



***


miércoles, 17 de septiembre de 2008

"Ítaca"

I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
 has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
 i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
 que siguis vell quan fondegis l’illa,
 ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
 sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen,
 i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.
 Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell,
 i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels,
 el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents,
 i malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cos generós,
 trobin els camins dels vells anhels,
 plens de ventures, plens de coneixences.

Kavafis- Llach

Ítaca, la tierra de Ulises y Penélope. Allí, donde quiero llegar, tras un largo viaje.


***