"Ítaca"

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
 has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
 i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
 que siguis vell quan fondegis l’illa,
 ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
 sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen,
 i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.
 Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell,
 i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels,
 el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents,
 i malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cos generós,
 trobin els camins dels vells anhels,
 plens de ventures, plens de coneixences.

Kavafis- Llach

Ítaca, la tierra de Ulises y Penélope. Allí, donde quiero llegar, tras un largo viaje.


***