domingo, 13 de febrero de 2011

Al cor



No sé explicar-hi ben bé el que reb quan m'endinse al cor d'Espadà.

*



La serra tanca entorn meu les seues muntanyes cuallades de pins i sureres semblant un ample i vaporòs vestit de majestuosos verds i ribetejat tot ell de menuts i profunds plecs.

**


Amb pols constant em fa sentir la seua protecció al temps que m'ofrena veure com despunta la vida.


***