"...he perdut l’interès, que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”
Mira, surt el sol a les ciutats
on haguéssim pogut viure
i una llum plena de pau
va inundant totes les cuines;
jo faig pinta de tranquil
i tu sembles tant tranquil·la
i ens crido “treu-te la disfressa i revela qui ets,
no em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”
Mira, tot ha anat segons el pla
quin exemple d’harmonia,
això és creure en el que un vol
invertir en saviesa els dies;
si prens nota crec que ens surt un bon llibre d’aforismes
i ens crido celebrant-vos les mans “us he vist el cul,
no sou realment la vida que ens hem perdut”
Mira, panderetes, serpentines, apa nena quines mitges,
hi som tots, si, però fixa’t bé com et miro, com em mires,
va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles
i ens crido “això és lamentable teatre amateur,
i no la vida que se’ns escapa a cada moment”
Mira, com els nervis no han pogut
les paraules que buscàvem
les diem, i no fan por
les diem, amb la veu alta;
amor meu, sempre hi seré
amor meu, com ho dubtaves
i ens crido “ja sé de que aneu i he perdut l’interès,
que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”
"La bola de cristal"
10 milles per veure una bona armadura. Manel
***
