Vinguda és ja, la dolça primavera.
Passa l'hivern amb sos crudels rigors.
Rumbeja els brots l'arbreda falaguera.
Valls i muntanyes,
valls i muntanyes
s'han cobert de flors.
No és veritat
oh dolça aimada mia
que tot mirant el cel pur i serè,
al contemplar com va morint el dia,
tu ploraries, tu ploraries
sens saber per què.
Idil.li. Joan Altisent (1891-1971)
Cor de cambra Studium Vocale
***
