Guardem molt endins matinades prop les tendes, vespres de ping-pong, cerveses i creïlles fregides al Patronat, nits fredes d'hivern i nits perfumades d'estiu... Portem tatuats els lluminosos dies en què corríem pels camps, passàvem una estona a la platja, pujàvem muntanyes o ens endinsàvem a coves. Lleugers i alats, tan mateix era que, anàrem a peu, amb bici o amb moto, estiguérem al col.legi o al campament, hi siguerem dos o deu de nosaltres.
Aquella època se'n va anar.
No obstant...un fil prim i invisible ens uneix. Mai s'ha trencat. És etern i és daurat. Un fil que ens torna aquells fantàstics dies quan, en qualsevol replec del nostre poble, ens tornem a trobar, ens reconeixem i ens somriem amb la mirada.
Som amics.
Per tu, xiquet, que ens deixes abans d'hora.
***
